PASSI-HO BÉ, SENYOR CHIPS

Passi-ho bé, senyor Chips (1934) és un llibre que serveix per conèixer i reconèixer els grans tòpics anglesos a través d’un personatge que es comporta com el típic anglès afable i cordial, el personatge que no deixa mai de sorprendre pel seu aplom davant la vida i que no ha perdut mai el sentit de l’humor, aquell típicament anglès, es clar. Un llibre curtet per una història senzilla i amable. Un homenatge a la figura del pare de l'autor, mestre d'escola, i un tribut a aquesta professió. El clàssic anglès sobre la vida escolar que ha emocionat milers de lectors durant dècades. Tots els mestres experimenten la por d’enfrontar-se als seus primers alumnes: una classe plena de nois cridaners disposats a posar a prova el professor més tranquil i assenyat. I en Chipping, molt jove i, per tant, molt inexpert, no va ser cap excepció. Els nois no van trigar gaire a abreujar-li el nom: era en Chips al pati de l’escola i quan parlaven entre ells. I és que el nou professor havia arribat a Brookfield -llavors tota una institució entre les escoles angleses- quan tot just acabava d’enllestir els estudis, i, probablement, la disciplina no era el seu fort…”La sensació que he tingut al acabar la lectura és la d’haver llegit un llibre tranquil i agradable. Un llibre que ens parla d’un personatge entranyable que sap fer-se un forat a un determinat tipus de lectors. El senyor Chips és l’estereotip que tots duem al cap del professor bo, segurament un pèl llunàtic però indubtablement dels que es fa estimar. Un professor que sap com conduir als alumnes, que els sap renyar i castigar quan cal, al mateix temps que els educa i aconsella, simplement perquè li agrada la seva feina i coneix molt bé, un a un, tots els seus alumnes. Sembla ser que el llibre és un clar homenatge de l’autor a la figura del seu pare que era mestre d’escola, i a través del llibre l’autor ret un tribut als professors i en certa manera al món educatiu.El llibre fa el llarg recorregut per la vida acadèmica del senyor Chips, des que va començar com a professor en llengües i literatura clàssiques de secundària a Brookfield, Anglaterra, fins que finalment es va retirar a una caseta davant de l’escola, bàsicament per no perdre el contacte amb la institució però també per no perdre el contacte amb la seva passió i la seva vida. Un professor dels que avui anomenaríem dels bons, dels que es fan estimar i que, malgrat el que pugui semblar, encara queden.I és a partir de la seva jubilació que anirem coneixent la història del seu protagonista i amb ell, repassarem la història del país, els traumes de la guerra, els canvis socials, tímides obertures en educació, la importància dels valors apresos a l’escola i el respecte a qui, d’una manera tan planera i eficaç, sap no només ensenyar sinó, també educar. Cal recordar que el llibre fou escrit l’any 1934, ambientada entre finals del segle XIX i principis del XX on l’escenari i el tarannà no tenen res a veure amb el ritme acadèmic, social i històric d’avui. Per això, mentre llegeixes Passi-ho bé, senyor Chips, et pots deixar seduir i traslladar a l’Anglaterra d’abans, la més clàssica.====https://www.britannica.com/topic/Mr-Chipshttps://en.m.wikipedia.org/wiki/Goodbye,_Mr._Chipshttps://en.m.wikipedia.org/wiki/Goodbye,_Mr._Chips_(1939_film)https://en.m.wikipedia.org/wiki/Goodbye,_Mr._Chips_(1969_film)